El Bagís

Avui, matinal al Bagís. Només hi havia anat un cop i fa molt de temps. Ahir, in-extremis, decidim amb en Quico fer una visita a la zona, diuen que el temps aguantarà.
Arribem a les 10, tot super tapat. Anem a un sector enganxat al camí, la Paret del Pi. Sortim del cotxe i cau alguna gota: meeeeerda. A veure si aguanta!! Comencem per lo més fàcil, el IV de l'esquerra, cada cop plou més. La fa en Quico. No sembla pas que pari, i tot i que no plou fort, va mullant la roca. Arriba en Pep: que farem?? Va que provarem les vies en top en vistes de com està el temps (fer vies molles en aquest tipus de roca no mola gaire). Provem el 6a+ del costat, que surt sense problemes. El 6b+/6c següent, que surt amb problemes (m'he de penjar 1 vegada per descansar), el trobo duríssim. Via següent, 6a+, va per una marcada fisura amb bon canto. Flipo si s'ha de fer de primer, assegurances moooolt allunyades. Evidentment, el 7b que ve ara ni mirar-lo... Toca un 6b mooolt guapo que també surt.
Després de descansar una bona estona, ara fa estona que no plovisqueja, i tot mirant les ressenyes decideixo provar la següent via que va després d'un altre 7b, que tampoc miro. Llegeixo a les ressenyes 5c. Va per una fisura-babaresa fins a una placa cap a l'esquerra impossible, i jo flipant.. com que 5c. Baixo i torno a mirar la ressenya: és un 5 o un 6... sembla que 6c!! Conclusions: ulleres o tinta per la impressora... he acabat petadíssim. En Pep ni la prova, que si jo he de bufar, no cal ni gastar forces!
Fem la ultima via de la dreta un 6a per acabar de matar el matí. Al final bon matí tibant a tope tot i el mal temps, encara que sigui en top!!

Castell de Farners

Dijous passat, matinal amb en Gerard i l'Ivan a un sector nou per mi: el castell de Farners.
Sortim de Santa Coloma, on hem passat a buscar l'Ivan que és el que coneix la zona. Ens dóna per triar, Bagís o la zona del castell... com que no hem anat mai a la segona, és la que triem.
Fàcil accés (5 min des del cotxe). Hi ha diferents vies segons la cara de la paret, tipus Solius (després remenant pels blogs he trobat alguna referència al blog d'en Piter, però espero l'Ivan passi les ressenyes).
Fem visita de rigor al castell, al que no havia pujat mai. Molt xulo i ben restaurat. El millor les vistes, és clar!
Provem les primeres vies que trobem abans d'enfilar cap al castell, i que crec que són les més noves.
Comença l'Ivan per la de més a la dreta. Potser perquè ha estat la primera del dia, però m'ha semblat amb passos força fins. Discontinua. No m'agrada massa.
Segona via començant per la dreta: una mica més fàcil que l'anterior.
Variant esquerra de la següent seguint cap a l'esquerra: entrada dureta de fisures i on has de colocar bé els peus. Molt ben assegurada, després amb bon canto fins a dalt.
La variant dreta, comparteix entrada amb l'anterior. La part més dura per mi a dalt de tot just xapat l'ultim parabolt.
No tenim temps per més. Els graus que em canta l'Ivan estan per sobre dels del blog d'en Piter, i a mi també m'ho semblen però esperarem a tenir la ressenya.
Fem un voltet per veure la resta de vies, sembla una zona més fàcil, més ajaguda (cinquens i un parell de sisens comenta l'Ivan). No hi ha temps per més.

El vol de l'home ocell

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em tregueu la llibertat

Ahir dijous amb en Gerard em trec 2 espines: la de la via Airun i el mar d'estels i la de dissabte passat després del fracàs a la Tardor d'en Nebjeperura.
Escalem "el vol de l'home ocell" 215 m 6b (V+/A0) a les Agudes (Montseny). La ressenya trobada al blog de Traba ens completa la que surt a la guia de Barcelona y alrededores.
Personalment la via m'ha agradat molt. Primer i segon llarg empalmables (duiem cordes de 60m). El que seria el segon llarg entra per una fisura i després et desplaces a la placa. Aqui ja et posa una mica les piles, un cop a la placa, sense cap problema fins a dalt i fem reunió en 2 pitons que trobem i reforçats amb un friend.
Tercer i quart llarg en ensamble fins sota un arbre on comença el llarg de 6b.
Espit i diagonal a l'esquerra fins a un tram herbós, després cal mirar bé fins a trobar els pitons per superar el sostre. Sort que estan junts i no cal patir en excés. Ho forço en lliure però he de descansar abans de xapar l'espit que hi ha sortint del sostre (la tonelada de friends que porto i la motxilla passen factura en aquest pas).

Reunió incòmode en un espit, excèntric que deu portar allà des que es va obrir la via i un friend per reforçar.
Ara ve un llarg curt que comença en una placa inclinada que ressegueix una fissura per l'esquerra. Més tècnic del que sembla! i el pitó amb un filferro que hi ha abans d'arribar a l'espit no dóna massa confiança que diguem. Reunió en un arbre.
S'encara l'ultim llarg buscant un pitó groc. No és molt evident i cal buscar però es van trobant pitons. Algun friend per acabar el llarg i sortir a dalt per muntar R en unes pedres.
Descens passant pel cim de les Agudes i baixar seguint unes marques vermelles fins a la carretera.