Ulldeter. Variant de la Canal del Diedre

Avui, per fi m’he pogut acostar a Vallter. Encara no hi havia anat des que s’ha iniciat la temporada, i de fet, ha estat el primer matí que m’he pogut escapar a fer alguna activitat.
Ha estat un dia ben extrany, en que res del planejat ha sortit, i al final hem salvat la papereta amb la variant del diedre.
L’Àlvar s’ha deixat enredar per fer una matinal. La idea era fer la “Maestro cabecicubo” o la “boig de la ciutat” però la veritat és que la innivació de la zona deixa que desitjar. Pensava que amb els ultims freds i les nevades del cap de setmana, la cosa estaria millor. Les canals no semblen malament, per exemple l’estreta té els ressalts tapats de neu, però el pany de paret que té els nostres objectius fa pena. Neu inconsistent i zero glaç. A quin dels dos més desmotivats... diem d’anar a fer l’estreta, per fer fondo, que amb el meu estat deplorable de forma, falta faria, però a cap dels dos ens fa gràcia. Anem a a treure el cap per veure la occidental, però el pas de roca està pelat, pelat... tornem a girar cua.
Semblem bojos, de banda a banda del fajol petit... fins que una timida llengua glaçada ens fa decidir per la variant del diedre.
Canal fàcil fins a un diedre gelat (poca cosa, 3-4 metres de gel disfruton i encaixonat), on ens encordem. Puja l’Àlvar sense cap problema fins a una reunió que troba i fem canvi de papers. Ell, que ja l’havia fet, diu que al llarg li falta gel, però igualment ho provo. 1 metre de roca sense gel però que ben protegit es deixa fer, després glaç a uns 65º. Si la llengua glaçada fes 40 metres i no 6 seria brutal, però això és Ulldeter, i a més, amb les temperatures que ens hem trobat ja podem donar gràcies. Reunió a l’esquerra en un spit i un pitó units per cordinos de 4 o 5 mm... Com que ara ja és tot campa de neu fins a dalt i estem mandrosos decidim rapelar. Jo, que no comparteixo la il.lusió d’altres cordades de rapelar de cordinos tant fins, reforço la R amb quelcom amb més diàmetre. Hi ha un mosquetó de ferreteria amb tanca de seguretat.


Com no, fem un sol rapel fins a la canal, i com que desvia molt a l’esquerra, a l’hora de recuerar les cordes no hi ha nassos de fer-ho... Toca remuntar mig rapel per poder recuperar les cordes (s’ho curra l’Àlvar).

En fi, un d’aquells dies que les coses no surten com les has planejat.

Cascada de Fontalba

Aquests dies de fred rigurós has fet que es glacin torrenteres que normalment no ho fan. El vent que trobem de matinada quan ens trobem nes desdiu d'anar a Ulldeter a fer canals i davant les poques ganes de fer cua a llocs propers com el Pedra, i el poc temps per anar a llocs més llunyans, decidim provar sort a la Vall de Núria.
En Jordi, en Cristóbal i jo quedem diumenge 14 de febrer i enfilem, carregats com sempre el camí de Queralbs a Núria. Una hora després ja veiem el nostre objectiu, des de lluny pinta prou bé.
Segons la ressenya, és una torrentera amb el primer ressalt més dret, campes de neu i un parell de ressalts als ultims llargs. Trobem uns escaladors que la van fer el dia anterior i ens comenten l'estat de la via.
Superats problemes amb uns grampons, comencem a escalar. En Jordi es demana el primer llarg, que serà el millor de tota la via. Presenta una zona més dreta però que en Jordi no veu sòlida i l'esquiva per la dreta. Millor gel a la part de dalt. Pugem els segons, en Cristobal seguint en Jordi i jo, tiro pel dret. Millor gel de l'esperat, força humit però anant al tanto no cau res. Bon llarg. Reunió equipada en un arbre.
Fotos del primer ressalt. Ultima foto campes de neu intermitges.
A partir d'aqui, segons la ressenya 150 m de campa. I tant, llarga campa de neu amb poca inclinació fins a un mini ressalt de 4 metres que tampoc val massa la pena. Més campa fins a una zona més maca i encaixonada. La provo jo, però una zona de gel escàs que en tocar-lo ha deixat un forat d'un metre de diàmetre cap a una bassa amb aigua, i que tot i que es pot esquivar per l'esquerra en gel semi-bo, si asseguro el pas allà i tot cau, baixem cargol i jo, decideixo ni provar-ho. Guarrejo en mixte més a la dreta. Més campa de neu seguint el torrent, sense inclinació practicament. No fa pinta d'haver-hi res més, i al final decidim girar cua.
En resum, per mi, només val la pena el primer llarg. Potser 25 o 30 metres ben disfrutons. La resta, tal com estava, no val la pena.
Bé, ara ja sabem on i com està la cascada de Fontalba.