Primera visita a Terradets

Una setmana de pluja a casa i neu al Pirineu han fet que la que havia d’estar la cloenda de la temporada hivernal, s’hagi canviat per un cap de setmana de tàpia degut al risc d’allaus. Així és, el paquet de neu caiguda ens força a fer un canvi de plans i tot i la meteo insegura per dissabte, ens decidim per fer una visita a Terradets. Jo no hi he escalat mai, de fet, no havia ni vist la paret, amb lo qual, quan estas al parking de la font i veus aquell tros de paret de les Bagasses, i penses que et toca pujar per allà, t’envaeix aquella sensació de cagalera típica, que per sort desapareix només començar a escalar.

Quedem en Pep C., Jordi i jo amb la idea de fer la Tutti Frutti i la CADE (bé, això en Pep ho desconeix, però com que es deixar enredar amb facilitat, no cal donar-li tota la informació). Ens estem mal acostumant i arribem a les 12 al parking, i més si pensem que la previsió no era massa bona per la tarda i que ja veiem moltes cordades a la paret, però l’hora dels senyors ja ho té això... no ens podem queixar però, ja que anem dins la nostra previsió. Preparem el material mentre mirem de reüll la paret, escollim per portar el minim possible, tot i que acabarem carregant més del necessari.. per sort, convenço en Jordi que no cal dur pitons, que amb friends ja passarem. Entre una cosa i l’altra, fins a la 1 no comencem a escalar. Com que és el primer cop a Terradets per tots 3, no coneixem la paret i tot i que més o menys veiem per on va la Tutti-Frutti, que és l’objectiu del dissabte, el fet de veure 8 persones en una reunió sota la vertical de la via, ens fa pensar erròniament que tots van allà (després veuriem que feien la CADE). Toca fer canvi de plans, i des del peu de paret evaluem les possibilitats i ens decidim per fer la Supertramp. La ressenya diu que hi ha un buril a l’inici de la via, així que a la que veiem un buril tirem amunt. Li fot en Pep, però no ho veu clar i l’hem de baixar (el coco el domina i li juga una mala passada. Ja no voldrà obrir res més). Acaba el llarg en Jordi, enllaçant primer i segon llarg ja que passem per l’esquerra d’una sabina i no veu la reunió just a la dreta. Sembla que ens hem equivocat en el primer llarg i diria que hem pujat per la Orbital molecular, però com que tot porta al mateix lloc... el segon llarg ja hi ha de tant en tant un bolt, a complementar amb les sabines i algun friend. El tercer llarg per mi, va girant poc a poc cap a la dreta, sense problemes. Quarta tirada per en Jordi. Aquí reunió comú amb la Tutti. Torno a tirar jo per un diedret sense equipar però molt fàcil, penses que el cosiràs i només vaig posar un tascó al principi. Reunió comú amb la CADE, que ara tiraria recte amunt, però nosaltres cap a la dreta, amb passos aqui molt molt sobats (es nota que hi passa la marabunta de la CADE) fins a un diedre que va amunt, xapant els bolts que hi ha. Els dos llargs s’empalmen sense problemes fins a la falsa feixa, on acaba la via. Resseguim el cable i baixem fins a la carretera seguint el caminet


A mi, personalment m’ha agradat molt. Bon primer contacte amb la paret , menys sobada del què esperava i disfrutona, doncs et permet jugar amb els ferros per completar l’equipament. I pel què es veu, entrar per la orbital és millor i menys sobada que la original...

La veritat és que voliem fer la CADE el diumenge però els passos brillants de lo pulits que estan ens en fa treure les ganes. Mirem i remirem la guia en busca d’una alternativa, però no hi ha quòrum, tothom troba alguna pega a les propostes. Jo al final me’n vaig a dormir... després arriba en Jordi i em diu que ja tenim via: la Vidal-Farreny, “Po fale, demà me la miro” i em em giro a dormir.

Diumenge mentre esmorzem mirem la ressenya de la via: cinquens, un llarg de sisè que m’ofereixen amablement i un Ae. Si és com la via d’ahir ens sembla bé. Pugem ràpid a peu de paret, ja es veuen cordades a la CADE, Supertramp, Mescalina... hi ha gent arreu on miris. Pugem al jardí per on ens sembla més fàcil, obrint en Jordi i després jo en plan “matojero” per on es pot fins a la R: 2 bolts i 4 burils. Sembla que és comuna amb la Mescalina. En un no res, sóm 7 persones penjant de la reunió. A la dreta d’una sabina hi ha escrit CR m’ha semblat... però pel traçat sembla que som al lloc correcte. Puja en Jordi sense trobar res i va equipant, va fent. De sobte el crit de peeeedra ens posa alerta, ha deixat anar un xusco d’un pam, però per sort no ha baixat amb ell. Segueix pujant fins que troba un buril i un pont de roca al pas xungo del llarg i ja fins a la R. Puja en Pep i de seguit jo. El Pep també deixa caure una pedreta... en arribar a la R les cares no són d’alegria i mirem per on hem d’anar. La idea de que la via estigui aixi de descomposta i del nul equipament ens fan decidir després d’un parell d’intents de continuar, de baixar. Així que cordes avall i en un parell de ràpels som a peu de via. A buscar la Tutti-Frutti, ole ole!! Quan ells arriben jo ja estic a peu de via i de seguida començo a tirar amunt, afamat de roca i placa compacte. Arribo a la R però com que tinc corda i vaig bé, enllaço amb el segon llarg, més guapo. Fàcils i amb bolts, per disfrutar! Per en Jordi el tercer i quart llarg que també empalma, disfrutant. Arribem als 6a’s, tot dos per mi. El que seria el cinquè llarg, per mi el més difícil, amb un pas on has d’apretar sobre peus relliscosos, com que són 2 bolts juntets, poso la cinta del segon afagat a l’altre i després faig el pas. S’ha d’apretar una mica. La resta, guapo, sobre placa fins a la R. El Pep puja en A0 sense vergonya i en Jordi el segueix. El sisè llarg surt cap a l’esquerra, vertical i amb els bolts més llunyans però es deixar fer sense apretar tant. Molt maco. R comú amb la Supertramp. D’aquí a dalt queden 2 llargs que ja coneixem i que obre en Jordi empalmant-los. Idèntic descens al d’ahir.

Boníssima via, ben equipada. Només he posat 2 friends per reforçar algun “aleje” però molt, molt disfrutona. Altament recomanable.

Ben satisfets, assedegats i afamats, cap al cotxe i cap a casa, tot parlant de pròxims projectes!